OH AMOR!
Quan vinguis a visitar ma llar.
Surten ben aviat de casa,
I no t’ abriguis massa.
Amor. Fugaç.
Fes-me’n cas.
Doncs et trobaràs
que el camí serà llaaarg.
I llaaarg, tan llaaarg.
I serà.
Ben ple de turons,
pels que lliscaràs.
I de rierols.
Gairebé impossibles
de travessar.
I serà.
Camí, empinat,
més, empinat,
camí, difícil,
més, difícil.
Camí, misteriós.
Mooolt,
Més, misteriós
del que probablement,
des d’ un principi,
havies imagina’t.
.
Oh!
Calçat bé.
Eh?
Amor.
Fugaç.
Amor.
viatger.
O bé.
Fes-ne el camí descalç.
Per adquirir-ne
millor adhesió,
al sòl bullent,
com platja d’ estiu.
Humit,
com tardor
de nit.
I ves remuntant,
per muntanyes
de sorra lliscant
que al meu regne
pertanyen.
I més amunt!.
Pètals!Ullals!.
Oh!. Trobaràs.
Amor!.
En els que arrapar-te
tan fort i tendre
com vulguis.
Seran de plata gelada.
Oberts,
com roses blanques.
I humides,
Sota la teva nit.
Oooh! Amor.
Perdut.
Que difícil!.
Et serà arribar a ma llar!.
Perdut entre boscos frondosos
en els que no hi ha llum!
No t’ hi perdis!.
Noo.
I cerca.
Cerca.
Cerca la llum.
Que jo.
T’ estaré esperant.
Amor rencontrat.
Dalt.
Ben al cim.
Ventolejat.
Il•luminada.
Per blanca.
Rodona,
i màgica nit.
La meva porta
romandrà mig tancada.
Amor.
Com en un joc.
I tu.
Tan esgotat, oqqh!
Viatger del meu cor.
Amb les forces renovades
l’ hauràs de provar d’ obrir.
No serà aquesta la clau!.
No en serà l’ altre.
Serà la que sempre duus al cim.
Proveu!.
Cel.
Posa-la dins la ferradura.
Oh Amor! que arribes
a ma llar de nits,
abans de passar.
Contempla la meva llum.
Encesa.
Avui i sempre.
Només per tu.
Ja has arribat.
Oh Amour!.
Perdu.
