L´águila imperial i el conillet

Corrent per la muntanya

vaig veure águiles.

Són tant precioses.

Intimiden una mica,

com tu.

Tant poderoses! Tant lliures.

T´imagino
volant per sobre la neu,

com si fossis un águila.

Jo,

sóc un conillet,

que ha sortit a fer una passejada.

I tu, águila impetuosa

de mirada profunda i penetrant,

amb el teu vol,

m ´has tapat el foradet

per tornar a entrar dins el cau,

i ara estic tan perdut!

al mitg de la tempesta,

i ting tanta fred!

que només espero que tornis,

i que m´enlairis,

ben amunt!

atrapada entre les teves garres
i el teu pit.

Jo,

no tindría gens de por;

de volar tant alt,

fins i tot m´adormiría en la teva escalfor.

Perque enlloc,

no estaría tant bé

com amb tu.

Pero tu no tornes!

i jo,

de vegades jugo,

de vegades em desespero.

No vull que m´atrapi

un au qualsevol!

Vull l´águila imperial,

perque se que m´ha vist,

que m´ha mirat,

que m´ha triat.

Però jo,

ja no puc fer res mes.

Ting tanta fred!

que si no vens,
aviat

hem confundré amb la neu.